L’equip de Sekulic supera a l’Anadolu Efes en una jornada inaugural d’eurolliga
exigent
Els primers minuts de temporada al Palau van ser desastrosos. L’Efes anotava sense oposició davant
d’una defensa fràgil i visiblement despreocupada. El parcial de 4-17 per encetar el partit va ofegar la
il·lusió del Palau, que relluïa de bàsquet en la nit del seu centenari. Els de Sekulic es van recuperar
del primer cop i van retallar distàncies davant dels turcs, situant-se a nou punts per sota al so de la
primera botzina. La intensitat en defensa va augmentar considerablement després del parcial i la
bona actuació de Gibson i Umude va ser clau per al canvi d’actitud. Durant el segon quart, el partit
va ser més igualat. Després de cinc minuts lents i de poca anotació, l’aparició ofensiva de Gibson va
afegir rapidesa al transcurs del partit. Explosiu i incisiu a les dues bandes de la pista, va aportar
dinamisme al ritme blaugrana i va tallar la progressió de la seva marca; el conegut Mike James no es
trobava a gust a pista davant la pressió del nou fitxatge del Barça, que va ser recompensada amb una
merescuda ovació. Els locals, després d’uns minuts molt intensos i certament bojos —suposo que
ens hi haurem d’acostumar, al Barça de Sekulic—, van aconseguir situar-se tan sols a un punt de
distància dels visitants a falta d’uns breus instants per al descans després d’una actuació molt
completa. Un últim tir de Brizuela i una posterior defensa intensa sobre James van convertir en
realitat l’hipotètica fita que semblava impossible després del primer parcial; el Barça se n’anava al
descans un punt per sobre del seu rival per mèrits propis (45-44).
L’inici del segon temps, però, fou incert. El desencert en atac per part dels dos equips era evident i el
partit no es va desatascar fins, altra volta, l’entrada de Gibson. Un bon triple des de les seves mans va
provocar un crit uníson al Palau, que tornava a animar després d’un inici de segona part poc
atractiu. Strazel guiava el joc dels visitants, que no es despenjaven del marcador tot i el quart poc
efectiu ofensivament per part dels dos quintets. Finalment, els de Pablo Laso van guanyar distància
en l’últim minut del període de la mà de James i Dario Saric (63-67). Fou un quart realment avorrit
i pausat, a diferència de l’últim, on la tensió es podia palpar quan el partit estava per resoldre.
Umoja Gibson seguia la seva exhibició, mostrant ambició i intensitat per activar els seus companys,
i amb Brizuela i Punter formava el trident dels jugadors més destacats del conjunt blaugrana. Però
era difícil de parar la màquina ofensiva de Mike James, que continuava anotant a falta de tres
minuts per al final. Els turcs es situaven tres punts amunt després de dues pèrdues consecutives dels
culers. El Barça, però, va saber igualar el partit amb dues defenses molt sòlides i, després d’un
perfecte alley-oop de Parra a Balcerowski — producte d’una cuidada pissarra de Sekulic —, els culers
encaraven la recta final del match a tres punts per sobre. Mike James fallava un tir lliure de tres i
posteriorment Robinson anotava un triple icònic per encarar el resultat. Després, Punter, en una
acció crucial, va prendre-li la pilota de les mans a Mike James, forçant una tècnica al jugador
americà. Posteriorment, Balcerowski va sentenciar el partit des del tir lliure; el Barça ja havia guanyat
el primer partit de temporada, en un match exigent i intens que feia honor a la suor vessada al
parquet del Palau al llarg d’aquests 100 anys d’història de la secció, que esperem que en siguin molts
més (89-82).